Diuen que fan Original Latin Ska, “però és només una etiqueta perquè la gent pugui parlar de nosaltres amb algun concepte. El que fem, en realitat, és ajuntar en un mateix lloc i un mateix espai (sigui un ordinador, una sala d’assaig, una maqueta o un disc) totes aquelles experiències que cada un dels membres va recollint al llarg del seu recorregut vital”, per això, Dinamo és una banda autobiogràfica. Amb els cinc anys d’història que té, ha aconseguit contar les històries d’allò que els envolta i personificar-ho dins una estètica decadent, tan humana com musical. “En les nostres cançons reproduïm sempre el mateix tipus de rols socials, com l’equilibrista, que té una història trista” i és aquí on es produeix la dicotomia de la banda, que canta trist i toca alegre, “perquè tot en Dinamo és una mica circense”.
Però no per l’equilibrista, el seu primer disc es titula Desequilibrio. “El desequilibri és el que defineix tots els membres de la banda. Cap de nosaltres no som ni funcionaris ni tampoc músics reconeguts. Més bé som equilibristes desequilibrats perquè caminant sobre la corda fluixa, a vegades hi podem fer tombarelles i d’altres pengem d’un fil”. “Mira quien soy, el equilibrista, algunos me respetan como artista, vivo en constante tensión por amor, siempre entre el bien i el mal. I és mi afición andar por la cuerda, no importa el sitio donde yo amanezca”. I és que Dinamo és també una banda de músics itinerants, fins al moment en què es trobaren per casualitat a Mallorca, i com a tals “no hem triat el tipus de música que fem. Com a tota banda hi ha una ànima artística i després un filtre per on passen les idees. El fet de que Dinamo estigui format per gent de Mar de Plata (Argentina), Per (Australia) i Pollença fa que aquest filtre sigui més ample i al final, el que fem, és allò que sona a Dinamo, que és allò que ens surt de dins”.
Així va ser com va sorgir el disc, “que no ens havíem plantejat com a tal. Decidírem enregistrar una maqueta amb aquell material que havíem anat acumulant i se varen quedar únicament aquelles cançons que varen passar el filtre, que trobàvem que valien la pena i que sonaven a Dinamo. La maqueta va començar a circular i veient la recepció que va tenir per part del públic es va enregistrar el disc de la ma de Punkaway Records”. Aquest hivern es va presentar a Ses Voltes davant de més de 1000 persones.
A més de contar les històries d’allò que per als músics de Dinamo és quotidià, la banda no té cap més intenció, és una banda apolítica perquè “no volen donar cap missatge, ens basta en què el públic se senti identificat amb les nostres cançons, que les canti quan venen als concerts. Per nosaltres la música és universal i ens és igual compartir escenari amb un o altre grup, mentre poguem fer disfrutar la gent que hi ha baix. Tenim com a referències musicals totes aquelles que facin falta però evidentment, més que haver de citar noms que ens influeixen ens agradaria a nosaltres ser citats com a referents”. De moment, al seu lloc web, www.dinamonet.com, hi ha un llibre de visites amb comentaris de gent d’arreu del món com Veneçuela, Argentina, Costa Rica o Canadà, entre altres llocs.
Segons Dinamo, aquest lloc i juntament amb www.myspace.com/dinamoska supleixen les mancances geogràfiques que comporta ser una banda que ha nascut dins Mallorca. D’aquesta manera, encara que hi ha hagi quilòmetres de distància, la música hi pot arribar. De fet, va ser a través del myspace que van aconseguir, per un seguit de contactes, circumstàncies i casualitats, arribar a tocar a Bèlgica. Encara que la seva fita musical pel moment va ser quan varen representar les Illes Balears al Campionat Mundial de futbol que se va celebrar a Renània del Nort-Westfalia (Alemanya) “ allà sí que fèiem tombarelles damunt la corda d’equilibris. Aquestes actuacions són la recompensa per tot allò que sembram, tot i que a vegades ni tan sols nosaltres som conscients del què sembram. Així i tot, tot allò que poguem recollir és ben rebut”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada