“NO SÓC UN KAFKIÀ”

Antonio Gonzales Paucar és natural dels Andes (Perú) però actualment viu a Berlin on va cursar els seus estudis de Belles Arts. En aquests moments Antonio es troba a Pollença on hi arribat convidat per la galeria Maior per presentar diversos treballs durant la Nit de l’Art, que tindrà lloc demà dijous 18 de setembre a Palma, i també per presentar, juntament amb altres artistes “Rites of Passage”, una exposició col·lectiva que es podrà veure a la galeria Maior de Pollença a partir del proper dissabte 20 de setembre.

És important saber el lloc de naixement d’Antonio, artista contemporani i multidisciplinari, perquè per ell el concepte d’art passa per la pròpia experiència de vida, el seu millor mestre. “Crec que tot comença al lloc de naixement. En el meu cas, el viatge des de Perú fins a Europa ha estat una experiència molt important que m’ha servit per desenvolupar la meva faceta artística a través d’una catarsi. La distància m’ha fet reflexionar sobre les connotacions artístiques que totes les cultures porten implícites i que nosaltres hem d’aprendre a extreure, a explorar”. Antonio entén l’art com una experiència personal, i els que tenguin l’ocasió de compartir una xerrada amb ell podran comprovar que en el seu cas ser artista va més enllà d’haver cursat la llicenciatura de Belles Arts. Els valors i les inquietuds humanes són els principals temes que Antonio tracta, “don molta importància a l’ésser humà, per això sempre parteixo d’experiències personals per crear les meves obres, encara que després a mesura que treballo el concepte sorgit de l’interior, aquest es transforma i dona pas a un nou resultat que es distancia molt d’allò personal que m’inspirà en un primer moment”.

Una de les obres d’Antonio que es podran veure a Mallorca és Los zapatos que rompen el silencio una instal·lació feta amb mosques. “Vaig triar les mosques perquè volia un treball efímer i lleuger, les mosques s’associen al concepte desintegració i volia parlar de com d’efímera és la vida humana. No sóc un kafkià, però una tarda silenciosa al meu taller, el so agut del vol d’una mosca me va motivar a desenvolupar un treball artístic amb moques”. No és kafkià però és poeta, tal vegada frustrat en la vessant escrita de la poesia, però poeta al capdavall, perquè en els seus treballs tracta els mateixos temes que la poesia universal com el naixement, la mort o pensaments més profunds, com allò metafísic. “Les imatges visuals em donen la possibilitat d’expressar conceptes poètics sense haver-los d’escriure. M’agrada parlar de les qüestions que concerneixen la humanitat en general i per això, busco carregar els elements d’imatges, de poesia”.

Com es deia abans, el millor mestre d’Antonio és l’experiència diària de viure i els diversos llocs, objectes o elements que aquesta posa al seu abast. De fet, és precisament el seu entorn més proper allò que l’inspira ja que “en l’entorn les inspiracions són molt lliures perquè poden venir del vol d’una mosca, fragments de somnis o del mateix atzar que ens fa jugar a la vida”. Així mateix, a Antonio li agrada treballar en diverses tècniques com ara la pintura, l’escultura, vídeo, fotografia, instal·lacions o perfomances perquè li agrada sentir-se lliure alhora d’escollir el suport més adequat per al concepte que vol transmetre, i li agrada també difondre aquesta llibertat al públic. En aquest sentit, confessa que darrerament li agrada decantar-se per les performances, perquè disfruta de ser una part que corporalment actua dins les seves creacions. Per això, a Pollença presentarà Arms in arms, perquè és una manera de sorprendre al públic cada vegada i talment un mag deixar una porta oberta als somnis.