MST

El Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra (MST) és un moviment social autònom que no implica cap vinculacions política o religiosa. Es basa en ser una articulació de camperols que lluiten per la terra i per una reforma agrària a Brasil. La seva principal defensa és el dret d’accés a la terra de milions de famílies que en les darreres dècades han estat expulsades del camp degut a l’expansió del latifundi . De moment, el MST ja s’ha establert de forma legal a 23 dels 26 estats que conformen Brasil, amb la qual cosa ha conquerit la terra per unes 250 mil famílies. Però encara queden 4’8 milions de famílies sense-terra.

El problema amb què es troba la població brasilera és que el país, un dels més rics en terres cultivables, no ha estat mai sotmès a cap reforma agrària i un dos per cent de la població controla el 48 per cent de les terres, és a dir, que prop de 600 milions d’hectàrees, de les quals 710.2 mil km2 (59% del territori nacional) es troben en situació irregular, en propietat de latifundistes.

El MST entén la reforma agrària com una necessitat social i lluita per la democratització de la terra, de manera que es prioritzi la producció d’aliments per el mercat intern (amb 120 milions de potencials consumidors), a través de petites i mitjanes propietats, fora del control de les empreses transnacionals i garantint la sobirania alimentària al país.

La manera d’actuar del MST és sempre a través d’un mètode no-violent i només ocupen, en forma de campaments, àrees improductives, per la qual cosa és un moviment legítim que actualment manté a prop de 150 mil persones acampades a la vorera de les carretes per tal d’evitar que s’engrossi el cinturó de misèria de les ciutats.

Malgrat la lluita constant del MST, la reforma agrària està paralitzada mentre creix la concentració de la terra, els assentaments no reben recolzament afectiu i augmenta la violència contra els sense-terra i la impunitat dels latifundistes.

DIA INTERNACIONAL DE LA PERSONA DISCAPACITADA . POSTALS FET NOSTRE

“Les postals de Nadal que fem a PRODIS ja s’han convertit en una tradició perquè fa molts anys que les fem. Els usuaris gaudeixen molt amb aquesta activitat i la gent de cada any hi respon millor”, explica la directora de l’Associació Pro-Ajuda als Discapacitats de Pollença (PRODIS), Pepa Jaume. Ja se sap que són molts els productes manufacturats que realitzen els usuaris de PRODIS, però és cert que les postals de Nadal és un dels productes més reconeguts de la marca Fet nostre, la que identifica allò que han fet, amb tanta il·lusió, els usuaris del centre de discapacitats de Pollença.

Procés artesanal, resultats únics

Les postals Fet nostre segueixen un procés del tot artesanal, des del paper, que és reciclat i fet pels mateixos usuaris, fins a la darrera estampació, per la qual cosa els seus autors, actualment una vintena d’usuaris de PRODIS, s’hi posen com a mínim un més abans de que arribin les festes de Nadal, ja que per aquestes dates, totes les postals ja han d’estar distribuïdes. A més, a PRODIS només es dedica un dia a la setmana al taller de manualitats que durant tot el curs combinen amb tallers de fang o de cordar cadires, entre altres, però, durant les darreries d’octubre i tot el mes de novembre dediquen aquesta activitat setmanal a confeccionar les postals de Nadal per tal de poder donar cobertura a la demanda.

I és que amb els anys, les postals de Nadal de PRODIS ja s’han convertit amb més que una tradició i ja no només les compren aquells particulars que desitgen felicitar els seus amics i familiars amb una postal original i de disseny únic i fabricació manual, sinó que també ja són moltes les empreses que les compren en gran quantitat per fer arribar un obsequi nadalenc als seus treballadors. En aquest sentit, l’Ajuntament és ja un client habitual que fa servir les nadales de PRODIS per felicitar els seus empleats.

Per mor d’aquesta elevada demanda, des de la coordinació d’aquest taller es va decidir adoptar una tècnica més novetosa, la impressió. Pepa explica que “els usuaris arriben a fer unes 100 postals originals i el model que el client tria s’escaneja i se’n imprimeixen els exemplars necessaris. Ho hem hagut de fer així perquè la gent ens ho encomana amb molt poc temps d’antelació i com que el procés és del tot artesanal, els usuaris no tenen temps de preparar 100 postals d’una setmana per l’altre”.

“Les nostres mans tenen poder”

El procés d’impressió, que va començar com una sortida a la gran demanda de postals que rebia PRODIS ha donat molts bons resultats, tant que des de fa dos anys a PRODIS s’ofereix un tipus de postal de Nadal que no està feta pels usuaris però que representa igual la feina que fan. Segons explica Pepa, “a través de la impressió de les postals originals, va sorgir la idea de fer-ne unes altres per si hi havia algú que tengués ganes de col·laborar però no volgués una postal amb motius infantils com les que fan els usuaris. Per això, varem pensar d’agafar una fotografia d’alguna cosa que fan ells, com per exemple, una cadira cordada i després afegir-hi una frase que representi la filosofia de PRODIS, com per exemple, “Les nostres mans tenen poder”. La veritat és que també han tingut èxit i són les que emprem des del centre per felicitar els socis”.

Cal tenir en compte que ni les postals de Nadal, ni els punt de llibre fets de paper reciclat ni la resta d’objectes que fan els usuaris de PRODIS no tenen la intenció de ser una gran font d’ingressos. Com diu la directora del centre “els beneficis que obtenim amb la venda de postals són minses, però és una manera de els usuaris se sentin realitzats i també de demostrar que tots som útils per una o altra cosa”.

“Dignitat i Justícia per a tots”

En aquest sentit, el lema que proposa enguany l’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha per a celebrar el dia Internacional de la Persona Discapacitada, que tindrà lloc el proper dimecres 3 de desembre, és “Dignitat i Justícia per a tots”, un lema pensat per difondre la idea de que tots tenim els mateixos drets i oportunitats.

Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), “la discapacitat és tota restricció o absència (deguda a una deficiència) de la capacitat de realitzar una activitat en la forma o dins el marge que es considera normal per a un ésser humà”. Cal tenir en compte que les persones amb discapacitat no formen part d’un grup homogeni sinó que pateixen deficiències diferents que han de ser superades també de manera diferent.

En el cas dels usuaris de PRODIS, la fabricació de les postals de Nadal els serveix de teràpia per a sentir-se realitzats i útils, tan útils com es poden sentir aquells que les comprin al fer un acte solidari.

Les postals de Nadal Fet Nostre de PRODIS es venen en al mateix casal de PRODIS, però per tal de donar a conèixer tot l’assortit d’objectes preparats específicament per a celebrar el Nadal, PRODIS assistirà el proper dimecres 17 de desembre al mercat del Port de Pollença.

LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS COMPLEIX 60 ANYS

"Alguns moments de la història de la humanitat tenen una grandesa que, tot i que no serveixen per a redimir les barbaritats que han tacat i segueixen degradant les pàgines del llibre que escrivim cada dia, permeten mantenir encesa en el cor de les persones la flama de l’esperança i de l’optimisme, sense la qual la paraula ‘futur’ no tindria sentit. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 és un d’aquests moments. És la millor demostració que, en essència, les persones segueixen sent capaces no només del pitjor, sinó també del millor.” Boutros Boutros-Gali. Los derechos humanos en el siglo XXI. Ediciones Unesco/Icaria Editorial

El proper 10 de desembre la Declaració Universal dels Drets Humans que l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar un 10 de desembre de 1948 complirà 60 anys, 60 dècades d’un intent de fer complir els drets i les llibertats de tots els éssers humans, “sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició”, tal com diu l’article 2 de l’esmentada declaració. De moment, aquests 60 anys es queden només en un intent de fer universals els drets i llibertats de tots els éssers humans, ja que molts dels drets que es recullen en els 30 articles d’ aquesta Declaració encara són violats avui en dia.

Malgrat això, els canvis que s’han produït des de la proclamació són fonamentals i no poden ser negats. Fins llavors, les violacions dels drets humans eren considerades afers interns de cada país, mentre que des de que es va signar la Declaració Universal dels Drets Humans, qualsevol violació dels drets i llibertats fonamentals de les persones és jutjada per part d’una comunitat internacional consolidada actualment amb més de 185 estats membres. Però no només els governs qui estan de cada dia mes sensibilitzats sinó que els ciutadans també fan de cada dia més difícils que les violacions dels drets fonamentals de les persones es cometin impunement.

La Declaració Universal dels Drets Humans va ser creada per tal de que la barbàrie i els horrors que varen ocórrer durant la Segona Guerra Mundial, no quedessin lliures de càstig i sobretot, que no es tornessin a repetir mai més. Arran d’aquella guerra l’any 1945 molts humanistes varen prendre consciencia del valor que té l’ésser humà per damunt de qualsevol altra cosa i es va crear la l’Organització de les Nacions Unides qui l’any 1948 va signar la Declaració Universal dels Drets Humans.

Tot i la importància que es va donar en aquell moment, el fet de tenir un document que per primera vegada contemplava una sèrie de drets universals, inalienalienables, irrenunciables, intransferibles, imprescriptibles, indivisibles i aplicables a tota la humanitat, la Declaració per si sola no garantia (ni garanteix) que aquests drets es complissin ja que no estan vinculats jurídicament. Per això, va ser necessari preparar un document que a més d’especificar els drets humans fos capaç de forçar els estats a aplicar-lo.

El procés va culminar amb el Pacte Internacional relatiu als Drets civils i política i el Pacte Internacional relatiu als Drets econòmics, socials i culturals, dues convencions signades l’any 1966 que juntament amb la Declaració Universal dels Drets Humans forma la Carta Internacional dels Drets Humans. Aquesta segueix avui en dia sense servir com a referent jurídic, no obstant, si que ha assolit una referència importantíssima en l’àmbit ètic internacional.

I és que la Declaració no obliga a res ja que tan sols és una és una relació de 30 articles que conformen “un ideal comú pel qual tots els pobles i nacions han d’esforçar-se, a fi que tant els individus com les institucions, inspirant-se constantment en ella, promoguin, mitjançant l’ensenyament i l’educació, el respecte a aquests drets i llibertats”, tal com s’esmenta en el preàmbul de la mateixa.

En aquest sentit, cal tenir en compte que la Declaració no va ser només conseqüència dels horrors ocorreguts durant la Segona Guerra Mundial, sinó que va ser també resultat de molts de segles de lents avanços en matèria de drets humans (a base de patir molts de segles de crims contra la humanitat) com ara la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà que l’any 1789 va sortir fruit de la Revolució Francesa. Així mateix, totes les civilitzacions, religions o filosofies que atribueixen un valor a l’ésser humà han contribuït la idea dels Drets Humans i de la mateixa manera, totes aquestes civilitzacions, religions o filosofies, a través de les persones que les conformen, segueixen una lluita perquè a la fi, aquest seguit de bones intencions, siguin aplicades i respectats a tothom i per tothom. Aquests 60 anys demostren que la Declaració Universal dels Drets Humans és una lluita que ve d’enrere, però que segueix en peu i més viva que mai.