“NO ÉS GAIRE COMÚ CANTAR ROCKABILI EN CATALÀ”

Els Very Pomelo tenen una història peculiar. Lluny de la típica història que conten la majoria de grups de música de com i on es varen conèixer i com i quan varen començar a tocar junts, ells prefereixen explicar que els seus orígens foren a Pensylvània, on les seves famílies feien de jornalers a un camp de cultiu de pomelos. Des de Pennsilvània, Toronto o Barcelona (qui sap), Very Pomelo és un grup consolidat en l'àmbit català que compta amb Pol (bateria), Santi (baix), Egdar (guitarra), Xarim (veu i guitarra) i Ricard “Richi”, el pollencí que es fa càrrec dels teclats.

Very Pomelo és un projecte original perquè canten en català, és mediterrani perquè toquen rumba i és rústic perquè són fills de jornalers de camps de cultiu de pomelo i toquen rockabili. Tot plegat fa que Very Pomelo soni a quelcom inexplicable, que ni tan sols els components són capaços d’etiquetar. A més de la particular mescla de ritmes Xarim explica que “cantar en català dona un toc molt original al grup, no és gaire comú cantar rockabili en català mesclat amb tocs de rumba i per això per nosaltres és una gran fita que una barreja tan experimental com la que fem, soni natural i la gent ho reconegui com a Very Pomelo”.
Amb els pomelos és casi impossible destriar el que és seriós i el que va amb broma perquè el cachondeo és innat en ells. Realment, els pomelos es varen conèixer a Barcelona “l’únic lloc on la nostra música era possible”, diu Xarim, d’on són originals Pol i Edgar; en Richi és pollencí, en Santi prové d’Argentina i en Xarim de Flix, un poblet de Tarragona on l’Oncle Pomelo hi va portar la rumba. Així doncs, va ser a Barcelona on fa gairebé un any, les peculiars històries de cada un d’aquests cinc personatges, musicalment molt ben preparats, varen confluir i varen decidir formar el grup amb la intenció de ser un tribut a artistes com Sleepy Pomelo Jones, The Electric Pomelos i per descomptat a l’Oncle Pomelo, a qui li deuen tot.
El fet que cada un dels músics de Very Pomelo sigui d’un lloc diferent, ha fet que als pomelos els costés trobar un so propi, que els identifiques com a tal, ja que cadascú aporta les seves particulars influències, que degut a la seva professionalitat no són poques. Per això, sonar naturals i ser reconeguts únicament com a Very Pomelo era l’objectiu principal del grup que tot i la curta trajectòria en comú tenen sis discs penjats al seu lloc web www.verypomelo.com. Segons expliquen, “aquests discs són una mescla de tots els estils que estàvem decidits a tocar, tots són bons però tothom ens deia que ens faltava un so propi, que ens identifiqués com a Pomelos” i per això, dels sis discs en varen fer una tria que és que la que toquen en directe des de que varen debutar al Mercat de Música Viva de Vic l’any 2007.
En un futur no molt llunyà, aquesta tria tindrà forma de disc, però de moment Very Pomelo només ha gravat una primera maqueta amb l’ajuda de Cèsar Cisneros (Feelbacks Studios), que es pot escoltar a través del web www.myspace.com/verypomelo. Pel que fa a Cisneros, els pomelos expliquen que “és el nostre cacic ja que a més d’haver estat l’enregistrador oficial de discs de grups tan coneguts com Muchachito Bombo Inferno, Ojos de Brujo o Macaco, també és qui s’encarrega de cobrar cada més el lloguer del local on assagem”.
Malgrat els meus humils intents, els pomelos no es poden explicar, s’han d’escoltar i s’han de veure perquè la posada en escena d’aquest grup d’il·luminats promet. La peculiar veu del cantant, “el chico con la espina en el costado” i l’energia en què tots plegats posen en marxa “unes cançons que caminen soles” és impossible d’explicar amb paraules. A Pollença l’oportunitat ja ha passat, però varen confessar que “hem flipat amb la marxa que te aquest poble” i per això, tal vegada podrem tornar a gaudir de la seva companyia. Sens dubte Very Pomelo donaran que xerrar. Amb un look particular, els pomelos presenten un repertori de cançons que engaxen sucoses, refrescants i agredolces, com la fruita que els dona nom. Cachondos i professionals al mateix temps, els pomelos omplen els escenaris d’allà on van, i segur que els queda molt per recórrer. La gent que en sap diu que són tan professionals que a moments recorden a Pascal Comelade, Neil Young, a Supergrass, Beck o a Jaume Sisa, entre altres.