“Acabar con el primer terrorismo, es acabar con el hambre. Tenemos la obligación de compartir. Es la mejor forma de amar”. Pilar Bardem
Pobresa Zero: La campanya
Per això, enguany s’estan engegant iniciatives com “Pobresa Zero”, que forma part d’una crida mundial per actual contra la pobresa a través d’una ampla coalició internacional en la que participen milions de persones de més de cent països. En aquest sentit “Pobresa Zero” ha estat l’impulsora de l’“Aliança Espanyola contra la pobresa” una amplíssima coalició d’organitzacions i moviments socials de tot el territori espanyol (ONG’s, sindicats, associacions de drets humans i ecologies, organitzacions de l’església, de joves, etc) que s’han unit per exigir junts les respostes polítiques necessàries perquè Espanya contribueixi als compliment dels Objectius del Mil·lenni, que no són altres que eradicar la pobresa extrema i la fam, aconseguir l’ensenyament primari universal, promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia de la dona, reduir la mortalitat infantil, millorar la salut materna, combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties, garantir la sostenibilitat del medi ambient i fomentar una associació mundial per al desenvolupament.
El perfil illenc
Tornant a la població que viu en els llindars de la pobresa a les Illes Balears, cal dir-ne que són conscients de què són pobres, per tant s’ajusten a la seva percepció de la realitat que viuen. També cal remarcar que no tots viuen en el mateix nivell de pobresa, havent-hi els pobres, els molt pobres i els extremadament pobres, però l’entorn i la posició socioeconòmica que ocupa cada un d’aquests col·lectius influeix en la conscient apreciació de la seva situació i entre ells existeix un acord majoritari en senyalar el paro com a causa principal de la pobresa. En canvi, hi ha diversitat d’opinions pel que fa a la incultura.
A diferència del que tòpicament es creu, la majoria de les llars pobres de les Illes Balears estan formades per famílies espanyoles, encara que aproximadament una de cada deu llars pobres estan formades per famílies gitanes i menys d’un de cada deu per cent, per famílies immigrants de altres ètnies. Les famílies gitanes són l’11 per cent del total i el 5.8 per cent són els immigrants. Les condicions en què viuen aquestes famílies de llars gitanes i emigrants són encara pitjors que les del conjunt dels pobres espanyols, que són majoritaris, ja que sovint en el cas de la immigració més d’una unitat familiar ocupa la mateixa vivenda, per això, són el col·lectiu que més utilitza els Serveis Socials, la qual cosa no vol dir que aquests no estiguin a disposició de tots els que viuen en els llindars de la pobresa per igual.
La desigualtat econòmica: la clau del problema
Així i tot, un dels problemes principals de la pobresa, tant a Balears com a nivell mundial és que entre pobres i no pobres hi ha molta desigualtat econòmica. El conjunt dels pobres només percep com a renta el 25.7% del que els correspon pel seu pes de població i els més pobres només el 9.8%. la desigualtat econòmica influeix de manera decisiva en les diferents situacions de malestar, de manera que els que són més pobres acumulen més problemes. Per tant, la desigualtat existent es relaciona directament amb l’extensió del fenomen de la pobresa i la desigualtat entre els pobres amb pitjor o millor situació social.
Actualment, existeix la possibilitat tècnica d’acabar amb la pobresa ja que està comprovat que els Objectius del Mil·lenni són viables des del punt de vista tècnic i econòmic; existeixen mitjans suficients, tecnologies, desenvolupament i capacitat per fer possible que aquesta sigui la primera generació que eradiqui la pobresa al mon. És qüestió de compartir!
2 comentaris:
La possibilitat tècnica d'acabar amb la pobresa seria real amb una quantitat de doblers inferior a la que es gastarà per salvar els bancs americans. Si això no és una vergonya no sé que és. I ho és doblement perquè perpetua un sistema injust (el capitalisme salvatge del "aquí val tot") que s'està demostrant equivocat. Sentir a aquests partidaris de la liberalització total defensar la intervenció de l'Estat es per riure, si no fes plorar.
Hola. M'anim a escriure.
La pobresa només serà erradicada quan el capitalisme (salvatge o no) s'erradiqui. Pot sonar radical, per això posaré un exemple absurd però aclaridor:
Els fonaments del capitalisme:
Una fàbrica de cervesa. Un treballador produeix cervessa a 10 cèntims el litre, i en produeix milers de litres a l'hora. El mateix treballador cobra cinc euros a l'hora i compra la cervesa a 1 euro el litre. L'amo de la fàbrica hi guanya milions.
L'excusa capitalista és que l'amo arrisca més i ha posat els diners per montar la fàbrica. Però jo pens que si l'amo posa els diners és perquè d'alguna manera els ha obtingut i el treballador no (ja sigui per herència o per altres negocis que també produeixin explotació).
Moraleja: perquè hi hagi rics hi ha d'haver més pobres.
Solució: ni diners, ni propietat privada: una cosa i l'altre provoquen capitalisme (ja sigui d'estat, de lliure mercat o socialdemocràcia).
PD: perdona, avui estic espès.
Segueix així. M'agraden els teus posts.
GARCI
Publica un comentari a l'entrada